ROBINSON CRUSOE
Les aventures de Robinson Crusoe, escrita per Daniel Defoe el 1917, és una novel·la que ens explica la història de Robinson, exiliat en soledat en una illa i el seu viatge.
· SINOPSIS
El llibre comença quan, un dia Robinson desobeeix la voluntat del seu pare, el qual vol que estudiï lleis, aleshores el jove decideix acompanyar a un amic seu en un viatge pel mar. Aquest viatge desperta l'ànsia del noi per descobrir el món i s'embarca en diverses expedicions. Fins que, en una d'elles, en el vaixell en què viatja naufraga i ell resulta ser l'únic supervivent. Perdut en una illa deserta haurà de sobreviure a les necessitats més elementals de la vida i, per damunt de tot, sobreviure a la soledat.
Robinson Crusoe. Gif extret d'aquí.
· LA VERITAT DARRERE D'AQUESTA HISTÒRIA
Robinson fou un personatge inventat per Daniel Defoe i a partir d'aquesta història han aparegut milers i milers d'escrits que tractaven sobre naufragis, illes perdudes o aventures marítimes. I el que potser no sabeu és que aquest nàufrag va existir, o millor dit, es tracta del mariner escocès Alexander Selkirk. Gràcies al qual Defoe es va inspirar per escriure el seu llibre.
Alexander Selkirk. Imatge extreta d'aquí.
Sobre Alexander: Va néixer a Escòcia en una família treballadora a finals del segle XVII i, després d'haver viscut una adolescència marcada pels seus problemes amb la autoritat, Selkirk veia el seu futur a la mar, més precisament com a bucaner.
Però el seu destí seria marcat el 1703 quan, en plena Guerra de Successió espanyola, Anglaterra començà a contractar gran quantitat de corsaris per tal de destruir les línies de subministres i comerç enemigues.
Aleshores després d'arribar a l'arxipèlag Juan Fernández, per tal de caçar animals i obtenir aigua fresca, Selkirk començaria a protestar sobre les condicions de la nau i els seus intents de convèncer els seu camarades de desertar i esperar la pròxima nau van ser interpretats com amotinament.
Selkirk va ser abandonat a la seva sort en l'arxipèlag, amb un mosquet, una mica de pólvora, un Biblia, un ganivet i algues eines. Els seus crits de clemència, però, no van servir de res. Així van ser els seus següents 4 anys i 4 mesos.
Juan Fernández. Imatge extreta d'aquí.
Al principi només es quedà a la costa, ja que temia trobar-se amb bèsties de l'illa i menjava marisc o fruits del mar al seu abast, més tard la soledat el començaria a atacar emocionalment i s'obligaria a explorar l'illa.
Amb gran esforç començaria a construir un refugi i a caçar animals amb el mosquet, ja fos per menjar o per abrigar-se. Per les nits era atacat per rates salvatges i poc a poc va aconseguir domesticar a alguns gats salvatges, oferint-los menjar a canvi de protecció i companyia.
Quan se li va acabar la pólvora va veure's obligat a atacar ell sol les seves presses, el qual va va demostrar ser perillós perquè va caure per un barranc de diversos metres i quedà inconscient unes quantes hores, tot i així fou afortunat perquè la cabra que perseguia va esmorteir la caiguda.
Poc a poc va anar adaptant-se a la forma de vida, però el que més l'afectava era la soledat que l'acompanyava tots els dies. Parlava constatantment amb sí mateix, llegia la Biblia per no oblidar-se de parlar i desgraciadament les úniques naus que havien arribat a l'illa eren espanyoles i tenia por que l'enemic l'executés.
Alexander Selkirk. Imatge extreta d'aquí.
La seva fortuna es veuria afavorida el 1709 quan el navili corsari Duke, a càrrec del capità Woodes Rogers, va arribar a l'illa. Rogers guanyaria gran estima a Selkirk i anotaria la seva destresa per caçar animals. Agraït per la quantitat de subministres que aconseguí per la seva tripulació, a més a més de rescatar-lo li donaria un lloc al seu vaixell en el qual passaria diversos anys navegant fins arribar a la seva terra natal el 1717. A partir d'aleshores es casaria amb una viuda, però la seva vida estava a la mar, lloc on moriria degut a una febre groga el 13 de desembre de 1721.
· ROBINSON GIRL
Bé, m'agradaria explicar un llibre que em va cridar l'atenció degut a que la història de Robinson Crusoe era basada en un noi i jo vaig trobar una novel·la que utilitzava la versió femenina, escrita per Rocío Carmona. Òbviament aquest llibre és de la secció juvenil, i ens trobem amb una història d'amor
El dia del seu divuitè aniversari, i després d'un festa de la que no recorda quasi res, l'Ona desperta en una platja desconeguda i paradisíaca. Després d'unes hores caminant en un paisatge solitari, descobreix que es troba en el que sembla una illa deserta i, enormement desconcertada, acaba per rendir-se davant l'evidència: ha naufragat.
Però molt aviat s'adonarà de que no està sola: Domen, un jove d'aspecte delicat i estrany comportament, l'acollirà en la seva guàrdia i li descobrirà els inquietants misteris de l'illa...
Robinson Girl. Imatge extreta d'aquí.
· WEBGRAFIA
Oliver(2009). Anfrix.http://www.anfrix.com/2009/04/alexander-selkirk-el-hombre-que-inspiro-a-robinson-crusoe/
Parra, Sergio (2013). Diario del viajero. http://www.diariodelviajero.com/cajon-de-sastre/el-verdadero-robinson-crusoe-y-la-isla-mas-literaria-del-mundo
1995-2015 Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U. http://www.megustaleer.com/libro/robinson-girl/ES0121329
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada