Robinson Crusoe - Literatura

dimarts, 7 de juny del 2016

ROBINSON CRUSOE

Les aventures de Robinson Crusoe, escrita per Daniel Defoe el 1917, és una novel·la que ens explica la història de Robinson, exiliat en soledat en una illa i el seu viatge.

·         SINOPSIS

El llibre comença quan, un dia Robinson desobeeix la voluntat del seu pare, el qual vol que estudiï lleis, aleshores el jove decideix acompanyar a un amic seu en un viatge pel mar. Aquest viatge desperta l'ànsia del noi per descobrir el món i s'embarca en diverses expedicions. Fins que, en una d'elles, en el vaixell en què viatja naufraga i ell resulta ser l'únic supervivent. Perdut en una illa deserta haurà de sobreviure a les necessitats més elementals de la vida i, per damunt de tot, sobreviure a la soledat. 





Robinson Crusoe. Gif extret d'aquí. 

·         LA VERITAT DARRERE D'AQUESTA HISTÒRIA

Robinson fou un personatge inventat per Daniel Defoe i a partir d'aquesta història han aparegut milers i milers d'escrits que tractaven sobre naufragis, illes perdudes o aventures marítimes. I el que potser no sabeu és que aquest nàufrag va existir, o millor dit, es tracta del mariner escocès Alexander Selkirk. Gràcies al qual Defoe es va inspirar per escriure el seu llibre. 
Alexander Selkirk. Imatge extreta d'aquí.
  

Sobre Alexander: Va néixer a Escòcia en una família treballadora a finals del segle XVII i, després d'haver viscut una adolescència marcada pels seus problemes amb la autoritat, Selkirk veia el seu futur a la mar, més precisament com a bucaner
Però el seu destí seria marcat el 1703 quan, en plena Guerra de Successió espanyola, Anglaterra començà a contractar gran quantitat de corsaris per tal de destruir les línies de subministres i comerç enemigues. 
Aleshores després d'arribar a l'arxipèlag Juan Fernández, per tal de caçar animals i obtenir aigua fresca, Selkirk començaria a protestar sobre les condicions de la nau i els seus intents de convèncer els seu camarades de desertar i esperar la pròxima nau van ser interpretats com amotinament. 
Selkirk va ser abandonat a la seva sort en l'arxipèlag, amb un mosquet, una mica de pólvora, un Biblia, un ganivet i algues eines. Els seus crits de clemència, però, no van servir de res. Així van ser els seus següents 4 anys i 4 mesos.




Juan Fernández. Imatge extreta d'aquí.


Al principi només es quedà a la costa, ja que temia trobar-se amb bèsties de l'illa i menjava marisc o fruits del mar al seu abast, més tard la soledat el començaria a atacar emocionalment i s'obligaria a explorar l'illa. 
Amb gran esforç començaria a construir un refugi i a caçar animals amb el mosquet, ja fos per menjar o per abrigar-se. Per les nits era atacat per rates salvatges i poc a poc va aconseguir domesticar a alguns gats salvatges, oferint-los menjar a canvi de protecció i companyia. 
Quan se li va acabar la pólvora va veure's obligat a atacar ell sol les seves presses, el qual va va demostrar ser perillós perquè va caure per un barranc de diversos metres i quedà inconscient unes quantes hores, tot i així fou afortunat perquè la cabra que perseguia va esmorteir la caiguda.
Poc a poc va anar adaptant-se a la forma de vida, però el que més l'afectava era la soledat que l'acompanyava tots els dies. Parlava constatantment amb sí mateix, llegia la Biblia per no oblidar-se de parlar i desgraciadament les úniques naus que havien arribat a l'illa eren espanyoles i tenia por que l'enemic l'executés. 



Alexander Selkirk. Imatge extreta d'aquí.

La seva fortuna es veuria afavorida el 1709 quan el navili corsari Duke, a càrrec del capità Woodes Rogers, va arribar a l'illa. Rogers guanyaria gran estima a Selkirk i anotaria la seva destresa per caçar animals. Agraït per la quantitat de subministres que aconseguí per la seva tripulació, a més a més de rescatar-lo li donaria un lloc al seu vaixell en el qual passaria diversos anys navegant fins arribar a la seva terra natal el 1717. A partir d'aleshores es casaria amb una viuda, però la seva vida estava a la mar, lloc on moriria degut a una febre groga el 13 de desembre de 1721.


·         ROBINSON GIRL

Bé, m'agradaria explicar un llibre que em va cridar l'atenció degut a que la història de Robinson Crusoe era basada en un noi i jo vaig trobar una novel·la que utilitzava la versió femenina, escrita per Rocío Carmona. Òbviament aquest llibre és de la secció juvenil, i ens trobem amb una història d'amor  (se suposava que Robinson estava sol, o no?).


El dia del seu divuitè aniversari, i després d'un festa de la que no recorda quasi res, l'Ona desperta en una platja desconeguda i paradisíaca. Després d'unes hores caminant en un paisatge solitari, descobreix que es troba en el que sembla una illa deserta i, enormement desconcertada, acaba per rendir-se davant l'evidència: ha naufragat.
Però molt aviat s'adonarà de que no està sola: Domen, un jove d'aspecte delicat i estrany comportament, l'acollirà en la seva guàrdia i li descobrirà els inquietants misteris de l'illa...



Robinson Girl. Imatge extreta d'aquí.


·         WEBGRAFIA

Oliver(2009). Anfrix.http://www.anfrix.com/2009/04/alexander-selkirk-el-hombre-que-inspiro-a-robinson-crusoe/

Parra, Sergio (2013). Diario del viajero. http://www.diariodelviajero.com/cajon-de-sastre/el-verdadero-robinson-crusoe-y-la-isla-mas-literaria-del-mundo

1995-2015 Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U. http://www.megustaleer.com/libro/robinson-girl/ES0121329

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
FREE BLOGGER TEMPLATE BY DESIGNER BLOGS
Rock On